-
24 hores entre l’obscuretat i la llum
Us demano anticipadament excuses pel títol novel·lesc d’aquest article, però encara tinc l’ai al cor pel que ha passat aquestes darreres 24 hores.
L’obscuretat: sobtadament, un amic se’n va
Un amic d’infància, en Xavi Martínez de Castilla (alies Koala), va caure fulminat per un infart sense preavís ahir, a la seva nova casa d’Austin, a Texas, a on ha estat destinat per la seva empresa per treballar uns anys. El va trobar a terra la seva dona i amor de la seva vida, la Belén… imagineu-vos el quadre.
Ningú de l’entorn d’en Xavi es podia imaginar un desenllaç com aquest, justament després d’haver trobat una situació d’equilibri emocional i laboral digna d’enveja. Esportista, compromès políticament, compromès emocionalment, amant d’un bon àpat, en Xavi tenia el que molta gent voldria.
Vaig escriure una nota al seu germà, en Santi, que crec que reflecteix prou bé l’estat d’ànim i de ràbia que sentim: “Incompresible, injust, inhumà, no me’n sé avenir”.
Espero trobar-me en Xavi tard o d’hora (millor tard) i que m’expliqui què el va dur a abandonar aquest món de forma tan sobtada, sense cap adéu ni abraçada.
La llum: sobtadament, el futur somriu l’Alejandra
Tècnicament l’Alejandra és la meva neboda, però els que són propers a mi saben que per mi és com una filla. Encara no fa dos anys que la seva mare va morir d’un càncer demolidor, que no li va donar opció de lluitar. La Carolina, encara al llit i amb plena consciència, ens va demanar a la meva dona i a mi que tinguéssim cura de la seva filla. No calia. Ja havíem pensat convidar l’Alejandra a viure a casa. Cert, l’Alejandra té un pare, però viu fora de Barcelona, i en aquell moment ella va valorar com una bona idea la nostra proposta.
Acabant econòmiques a la Pompeu Fabra, l’Alejandra va aconseguir plaça a un Erasmus a Leuven, prop de Brussel·les. Casualment tinc un amic que podia aconseguir-li plaça com a becària al Parlament Europeu, i així va ser.
Ara l’Alejandra ha acabat l’Erasmus i ha tornat a casa, i la raó que escrigui aquestes línies és que 24 hores més tard que marxés en Xavi a ella l’ha contractat una prestigiosa firma de consultoria mundial per dur a terme el tipus de tasca que a ella li agrada: funció pública. És una notícia impressionant, excel·lent, insuperable.
La vida és això
Ja ho veieu, en només 24 hores poden passar moltes coses, incloent-hi coses que es situen als extrems de les emocions. Adéu Xavi, força Belén, l’enhorabona, Alejandra…
Comparteixo
- Feu clic per enviar un enllaç per correu electrònic a un amic (S'obre en una nova finestra)
- Feu clic per compartir al Twitter (S'obre en una nova finestra)
- Fes clic per compartir al Linkedin (S'obre en una nova finestra)
- Feu clic per compartir al Facebook (S'obre en una nova finestra)
- Feu clic per compartir al Pinterest (S'obre en una nova finestra)
- Feu clic per compartir al Pocket (S'obre en una nova finestra)
- Feu clic per compartir al WhatsApp (S'obre en una nova finestra)
Relacionats
7 març 2014 / grecolons / 0
Categories: vida
Etiquetes: Alejandra Bara, Austin, Belén Centeno, Javier Martínez de Castilla, Koala, Xavier Martínez de Castilla
La gran notícia d’enguany ha arribat: gràcies Joan Massagué Benvinguts a Talibània
Vols seguir el blog?

Tot deixa marca.
Ho reconec, a la sang porto ADN publicitari. Tot i que després de 25 anys en agències de publicitat em vaig adonar que la meva passió és el branding ... aplicat a les persones.
Des de 2005 sóc consultor estratègic de personal branding i des de 2010 ho sóc de Soymimarca, companyia de la qual sóc cofundador i consultor.
Gairebé tot el que sé de branding ho he après en agències com Tiempo BBDO, J. Walter Thompson, Bassat Ogilvy, Saatchi & Saatchi, Altraforma, TVLowCost i la meva Lateral Consulting.
Tinc l'honor de ser soci a Integra Personal BrandingMèxic