-
20 lectures breus del #25N
El què
El passat 25 de novembre de 2012 el catalans vam ser convocats a les urnes per escollir els nostres representants al Parlament de Catalunya. El hashtag és el #25N. La consulta va ser anticipada, convocada dos anys abans de la caducitat del mandat del president Artur Mas. Les raons d’aquesta anticipació són diverses, però podriem simplificar-les en:
- Un cansament manifest per part d’un ampli sector de la població catalana pels incompliments en matèria econòmica de l’executiu central amb Catalunya, i una constant invasió de competències (educació, Wert…).
- Els efectes de la manifestació convocada per l’ANC l’11 de setembre, que van aplegar un milió i mig de persones segons algunes fonts o 600.000 segons d’altres. Una manifestació amb el clam “Catalunya, un estat d’Europa”, i que va superar les previsions dels organitzadors i, sobretot, dels partits polítics.
- El nou full de ruta sobiranista creat per CiU arran de la manifestació, que va accelerar els moviments per a la celebració d’una consulta.
- La trobada post-manifestació entre Mas i Rajoy, en que Mas va reclamar millors condicions econòmiques per a Catalunya a través d’un pacte fiscal (una mena de concert econòmic). Rajoy no les va acceptar, cosa que va precipitar per part de Mas la convocatòria de noves eleccions.
El per què
L’objectiu de Mas era obtenir una victòria àmplia a les eleccions que li donés carta blanca per convocar un referèndum per a la independència de Catalunya. Teòricament esgotades altres vies de millora, la independència com a “route map” semblava esdevenir la única via per aconseguir millorar la situació del país a llarg termini i per respondre el clam de la manifestació de l’11 de setembre.
El com
La campanya ha estat convulsa.
- Per una banda, qui semblava tenir la paella pel mànec, CiU, recorre a una campanya messiànica que tractava de capitalitzar la manifestació de setembre com una acció de CiU.
- Per altra banda el PP mobilitza totes les seves armes a Madrid per embrutar la campanya, donant com a bo un esborrany publicat pel diari “El Mundo” que culpava a Mas i Pujol de tenir comptes a Suissa.
- Esquerra actua amb discreció i es situa al marge d’aquesta trifulga, sabent que sense cridar gaire en sortirien beneficiats.
- El PSC s’autoinventa com a partit federalista (un oportunisme similar al de CiU). Aquesta nova aposta, si bé és rebutjada inicialment per les forces centrals del PSOE, finalment és acceptada.
- ICV fa la seva campanya, una acció coherent anti-retallades i subtilment recolzant la consulta.
- I Ciutadans fa una excel·lent campanya de captació de “celebrities”, aconsegueix el suport de col·lectius progressistes espanyols i aposta clarament per una Catalunya espanyola.
El resultat
Malgrat les enquestes, en que CiU fregava la majoria absoluta, la federació va obtenir 12 escons menys de representació al Parlament, cosa que de fet significa el fracàs de les aspiracions del president. Però la baixada de CiU es va veure compensada per una pujada quasi igual (11 escons) d’Esquerra, cosa que en termes sobiranistes, manté el pes anterior al parlament entre partidaris de la consulta (CiU+ERC+ICV+CUP=87 diputats) versus els no partidaris (PSC+PP+Ciutadans=48). Simplificant,2/3 del nou Parlament seran partidaris de la consulta.
Les interpretacions
Utilitzant com a font opinions de politòlegs com ara l’Antoni Gutiérrez, Ignacio Jurado, Toni Aira, alguns periodistes de mitjans catalans i de Madrid, i una recerca pròpia, us acompanyo les 20 lectures que destaco sobre els resultats de les eleccions.
- Mas es menos. Pot semblar un joc de paraules, però conté una fotografia de la nova realitat. Mas, que volia més, ara en té menys, cosa que dificulta enormement el nou full de ruta de CiU.
- CiU ha sortit del armari i això ha fet que alguns marxin escandalizats, que altres prefereixin anar amb els que sempre han estat fora i que molts es deixin dur per la por.
- La tempesta perfecta: Una combinació de factors: el canvi de paradigma + mobilització de colectius que mai votaven + por + campanya bruta de Madrid + faltat humiltat + espectatives errònies.
- La política de la retallada passa factura. Però Catalunya sap on vol anar i manté majoria sobiranista.
- Els catalans han demostrat una maduresa política que no tenen gran part dels seus polítics. L’enorme majoria recolza la consulta, pero també exigeixen un consens gran als politics, els obliguen a arribar a acords importants, i li donen al tema (independència) el temps que necessita.
- Confusió: No es pot tornar a confondre mai més un partit amb un país i un procés amb una persona.
- Transversalitat: Moments històrics exigeixen majories compartides.
- Primer la fam. Independència sí, però amb accent social.
- Pluralitat. El poble català és plural, només cal que el Parlament faci el que li està encomanat: dialogar i arribar a acords.
- Lideratge discutit. No s’ha dit que no a l’idependència, s’ha posat en dubte que el lideratge l’hagi de tenir CiU, partit que fins fa poques setmanes no havia estat mai independentista. Olé catalans, gent intel·ligent, dialogant i desperta!!
- Independentisme? Si Catalunya recuperés el respecte i els diners que la resta d’Espanya li deu, l’independentisme tindria menys arguments per existir.
- Honestedat. Una política honesta tindria avui dia més acollida que mai. Els nostres governants no han acabat d’entendre que els votants som innocents per natutralesa, per això continuem anant a votar.
- Perd Rajoy. No sé si Rajoy és bo en matemàtiques, però és evident que es va equivocar rebutjant el pacte fiscal, perquè lo que li ve ara (fragmentació però amb fort accent sobiranista) li serà molt dur de digerir.
- No era el moment? it’s the economy stupid!
- Expectatives errònies. “Si no vols pols no vagis a l’era”.
- El cinturó. La caiguda de CiU no coincideix allà a on puja ERC, el que es pot llegir com un traspàs de vot a Ciutadans. Mols votants de CiU no són sobiranistes, i han trobat en Ciutadans el partit més equilibrat i menys centralista.
- Vot recuperat del PSC. La gran participació, propera al 68%, genera un moviment de correcció al cinturò de Barcelona (el causant de l’augment de participació): votants que van castigar el PSC de Montilla el 2010 i van votar CiU, ara han tornat al PSC.
- La corrupció mata. Tot i estar el panorama tranquil, la campanya destapa de nou el cas Millet, el cas ITV… Això sumat al fals esborrany de “El Mundo” i a les retallades passa factura a CiU.
- Error de les enquestes. Les matrius de dades utilitzades per les empreses de demoscòpia són opaques, i possiblement amaguen mancances tècniques que han explicat el desviament tan gran que han patit. Els polítics, això sí, les utilitzen per crear els programes i per generar les campanyes publicitàries.
- Campanya equivocada. Si les propostes de PP 0 Ciutadans (Catalunya sí, Espanya també) o ERC (independència) eren clares i coherents amb els seus valors, la campanya de CiU (la voluntat d’un poble) va ser una maniobra de la confusió per a molts dels seus votants tradicionals.
Comparteixo
- Click to email a link to a friend (Opens in new window)
- Click to share on Twitter (Opens in new window)
- Click to share on LinkedIn (Opens in new window)
- Click to share on Facebook (Opens in new window)
- Click to share on Pinterest (Opens in new window)
- Click to share on Pocket (Opens in new window)
- Click to share on WhatsApp (Opens in new window)
Related
2 des. 2012 / guillemrecolons / 0
Categories: Catalonia in the pendent
Etiquetes: 20 resultats 20N, Antoni Gutierrez, CiU perd 12 escons, especial @ca @ca, especial Cat, Esquerra és 2a força, Ignacio Jurado, interpretació política, majoria sobiranista al Parlament, Mas, resultats 25N, Toni Aira
La putada d’anomenar-se Garcia (I) Serà aquest l’any del personal branding?
Vols seguir el blog?

Tot deixa marca.
Ho reconec, a la sang porto ADN publicitari. Tot i que després de 25 anys en agències de publicitat em vaig adonar que la meva passió és el branding ... aplicat a les persones.
Des de 2005 sóc consultor estratègic de personal branding i des de 2010 ho sóc de Soymimarca, companyia de la qual sóc cofundador i consultor.
Gairebé tot el que sé de branding ho he après en agències com Tiempo BBDO, J. Walter Thompson, Bassat Ogilvy, Saatchi & Saatchi, Altraforma, TVLowCost i la meva Lateral Consulting.
Tinc l'honor de ser soci a Integra Personal BrandingMèxic