-
ANEM DE RECULONS / Catalonia in the pendent, capítol 8
No, no és cap conya ni cap joc de paraules relacionat amb el meu cognom. Anem de reculons vol dir senzillament que reculem. Aquesta setmana hem conegut notícies que fan pensar que des de l’estat central no se’ns prenen gaire seriosament als catalans.La primera, sembla que el Tribunal Constitucional està disposat a negar els símbols nacionals de Catalunya en la “nova” redacció de l’Estatut.
La segona, llegeixo al diari Avui que La Generalitat ha rebut la meitat dels traspassos proposats i a aquest ritme el desplegament de l’Estatut durarà 47 anys. Entretant, en Chaves no para d’aconseguir traspassos, a un ritme molt superior a Catalunya (ja faig dir fa unes setmanes que m’agradaria tenir Chaves de President de la Generalitat, veure post del 5 gener 2009).
La tercera, la nostra estimada ministra de “Educación, Política Social y Deportes”, Mercedes Cabrera, va dir que las subvencions a ONG procedents del 0,7% del IRPF només arribaran a entitats que actuïn a l’Estat Espanyol. Per cert, s’ha guanyat un semàfor vermell de La Vanquardia.
La cuarta, també al diari Avui, El PP ha tornat a dur la guerra de la llengua a Brussel·les i aquest cop l’ha guanyada. El Parlament Europeu va censurar la immersió lingüística de les escoles catalanes. I això malgrat que els experts de la Comissió Europea han elogiat reiteradament el model lingüístic de l’ensenyament català, considerant-lo un exemple a seguir arreu de la Unió.
La reacció política a aquestes “involucions” autonòmiques ha estat un pèl tèbia pel meu gust, el que demostra –un cop més- el caràcter masoquista del poble català. Efectivament, anem de reculons, com els crancs.
18 febr. 2009 / guillemrecolons / 0
Us podeu imaginar l’aspecte de 12.000 artefactes movent-se per l’òrbita terrestre? Setze penjats mengen fetge d’un jutge
No, no és cap conya ni cap joc de paraules relacionat amb el meu cognom. Anem de reculons vol dir senzillament que reculem. Aquesta setmana hem conegut notícies que fan pensar que des de l’estat central no se’ns prenen gaire seriosament als catalans.
Tot deixa marca.
Ho reconec, a la sang porto ADN publicitari. Tot i que després de 25 anys en agències de publicitat em vaig adonar que la meva passió és el branding ... aplicat a les persones.
Des de 2005 sóc consultor estratègic de personal branding i des de 2010 ho sóc de Soymimarca, companyia de la qual sóc cofundador i consultor.
Gairebé tot el que sé de branding ho he après en agències com Tiempo BBDO, J. Walter Thompson, Bassat Ogilvy, Saatchi & Saatchi, Altraforma, TVLowCost i la meva Lateral Consulting.
Tinc l'honor de ser soci a Integra Personal BrandingMèxic
