Banc Sabadell, quan el producte no està a l’altura de les expectatives de la marca

Començaré dient que ja fa molts anys que sóc client del Banc Sabadell, jo diria que uns 15. Em va convèncer un agent que, a més de conèixer bé la casa, dominava els producte i era força empàtic. Malauradament l’agent va durar poc. No sé què carai passa amb els bancs que a la que trobes algú amb qui t’entens bé te’l treuen del damunt i el traspassen d’oficina.

Després d’aquell xicot mai no vaig trobar la complicitat i confiança al llarg dels següents anys, ni en agents, ni en els diferents director d’oficina, responsables d’empresa, etc.

Però jo que sóc tossut volia seguir. Un gran banc, i a més de la terra. Som-hi doncs, ho tenia tot amb ells, el temes personals i professionals.

Ara fa 10 anys, i sense haver-ho demanat, em van “obsequiar” amb una pòlissa de crèdit de 18.000€. Caram, quanta generositat. Imagino que per a ells, jo devia ser un bon client. Els vaig dir que no la volia, però van insistir dient-me que no tindria cap cost per mi si no disposava de diners. Endavant. Vaig acceptar-la.

En 10 anys mai, mai no he disposat un sol euro d’aquesta pòlissa. Però resulta que ara fa poc més de dos mesos he hagut d’utilitzar una petita part per cobrir uns impagats que arrossego i que m’han ferit greument la tresoreria. Tot allò disposat, en 2 setmanes ja es va reemborsar.

Però ATENCIÓ! sorpresa majúscula! Ahir vaig rebre un burofax del banc. I sabeu quin missatge hi conté?

Bingo! La pòlissa ha estat cancel·lada (ells utilitzen l’eufemisme de “donem per vençut el crèdit”). Cony! Si ara, precisament ara és quan de debò la puc necessitar! Què deu haver passat?

Jo us ho diré. És força fàcil d’entendre. Jo, fa deu anys era un bon client. Però ara sóc un client, sense adjectius. Ara venen bones i ara dolentes, com quasi tothom.

Estimats amics, el “banc de les millors empreses. I el teu” és una comparsa, una gran mentida. Els felicito de tot cor per la gran campanya publicitària que estant fent (obra de SCPF), però el codi ètic del banc queda a anys llum de la seva publicitat.

Si només donen crèdit a aquells que no el necessiten, aquest país s’anirà a norris -encara més- a gran velocitat.

Segons el Sabadell, la satisfacció del client va per davant de la solvència, la liquiditat, el creixement i la rendibilitat. Qui s’ho creu això?

Senyors del Sabadell, què us ha passat? Contra tot pronòstic heu passat a formar part de la meva llista “empresa non-grata”. Sé que si envio aquest text als diaris mai no el publicaran: no es poden arriscar a quedar-se sense els ingressos que els genera la publicitat -enganyosa- del banc. Però ningú no em pot prohibir escriure a aquest blog, és lliure i és meu.

Categories: #fail

Etiquetes: #bancsabadellfail, #fail, Banc Sabadell, cancel·lació unilateral de pòlissa de crèdit, falta d'ètica del Banc Sabadell, un mal banc

Cert, a Apple mai no li ha anat gaire bé sense Steve Jobs El camuflatge de l’ós polar ja no funciona