És curiós que fa poc temps els blocaires, tuitaires… érem considerats fonts de poca fiabilitat -en comparació amb la premsa tradicional- i que ara, en canvi, quan algú vol conèixer la veritat des de tots els punts de vista ha de recórrer a la xarxa. Als dirigents socialistes els hi va caure la cara de vergonya, però també els podia passar a dirigents d’altres partits. En època de vaques magres, qualsevol demostració de malbaratament és mal vista.Les converses a micro tancat transcendeixen, les intervencions de joves en actes de partit transcendeixen. No importa que aquesta noia tingués poc públic durant la seva intervenció: sempre hi ha una càmera o un micro recollint la informació.L’era de la hiperconnectivitat té aquests inconvenients pels que volen discreció: la discreció ja no existeix.

Casos com el de Wikileaks o el de les escoltes de dubtosa legalitat a dirigents polítics posen de manifest que qualsevol cosa es pot saber. És qüestió de díes o mesos.

Tots sobrevivim en un iceberg, i no hi ha altra forma d’amagar-se que submergint-se. Quan ets a intempèrie, sempre pots ser l’ós polar, amb un aparent camuflatge, però a on qui et vol trobar et troba. En aquesta era, més val adoptar el rol de pingüí, i saber moure’s bé dintre y fora de l’aigua.