La putada d’anomenar-se Garcia (I)

Segons l’INE, a Espanya hi ha

• 1.484.707 García, dels quals 82.190 es diuen García García
• 935.931 González, dels quals 43.028 es diuen González González
• 933.764 Rodríguez, dels quals 44.479 es diuen Rodríguez Rodríguez
• 928.656 Fernández, dels quals 53.978 es diuen Fernández Fernández
• 879.868 López, dels quals 36.070 es diuen López López
• 841.250 Martínez, dels quals 40.333 es diuen Martínez Martínez
• 822.946 Sánchez, dels quals 35.769 es diuen Sánchez Sánchez
• 786.515 Pérez, dels quals 27.396 es diuen Pérez Pérez

I podríem seguir amb els Martín, Gómez, Díaz, Hernández, Jiménez, Álvarez, Moreno, Muñoz, Gutiérrez…

Jo sóc Recolons, la qual cosa també pot considerar-se una putada (A Catalunya la brometa fàcil és dir-nos “Recollons”). Però la part bona és que només som 213, i gairebé tots emparentats.

QUÈ PASSA QUAN ALGÚ TÉ UN COGNOM MOLT COMÚ? COM DIFERENCIAR? COM PROTEGIR LA MARCA PERSONAL?

Avui estudiem les possibles sortides perquè un nom molt comú pugui ser únic. No es poden fer miracles, però hi ha idees que potser pugueu aprofitar:

1. Utilitzar sempre els dos cognoms, de manera inseparable. És un avantatge que tenim (i que no funciona en països com França , Regne Unit…): Pau García Milà, Gabriel García Márquez, Antonio Garrigues Walker, Miquel Roca i Junyent, Andrés Pérez Ortega…
2. Unir el primer cognom amb el segon. El cognom compost s’utilitzava perquè les famílies conservessin el cognom matern. És un tema de registre civil. Si et dius Ferrer Carbonell, et podries anomenar Ferrer-Carbonell. Hi ha molts exemples: Vila-Rovira , Borbón-Dos Sicilias , García-Valdecasas…
3. Col·locar el “De” davant del primer cognom. És quelcom que es va posar de moda a França per distingir els nobles i que va arribar a tenir alguna influència en països de parla hispana i catalana. Tenim un exemple actual al ministre d’economia espanyol Luis de Guindos , o al meu amic Oscar Del Santo…
4. Menjar-te el primer cognom (sempre que el segon no sigui freqüent): És una cosa habitual entre periodistes: Zapatero (per Rodríguez Zapatero), Rubalcaba (per Pérez Rubalcaba), però no és infreqüent trobar persones que han passat pel registre i l’han sol·licitat.
5. Sistema brasiler. Al Brasil el cognom matern va primer, la qual cosa té molta lògica (no sol haver dubtes sobre la maternitat). Conec persones que han invertit els seus cognoms per aconseguir una major diferenciació.
6. Simplificar els noms: Per exemple, Pablo Diego José Francisco de Paula Juan Nepomuceno María dels Remeis Crispín Crispiniano de la Santíssima Trinitat Ruiz y Picasso és conegut com Pablo Picasso. Imagineu-vos el trauma del xaval quan de petit algú li preguntava el nom.
7. Sobrenoms, marques comercials. El cas d’una col·lega de professió, Arancha Ruiz, l’ha resolt de maneres interessants: a Twitter té el perfil @alterarancha, cosa que dóna un toc personal, i ella està unida a la seva marca comercial “Històries de cracs”.
8. Utilitzar la creativitat. Si et dius Joan García García i a més el tercer cognom és López, la cosa pinta malament, així que caldrà recórrer al pensament divergent. Per exemple, et podries plantejar un Joan Garcías, un Joan Garcilópez, un Joan Gràcia, un Joan G. Garcia, un Joan Dosgarcías,… la imaginació no té límits.

I QUIN ÉS EL SEGÜENT PAS ? PROTEGIR LA MARCA

En efecte, un cop tinguem resolt el tema en el registre civil (o sense) ens hem d’anar a una empresa de dominis d’internet i reservar el nostre nombre.com o nombre.es o el que vulgueu. Per exemple: www.joangarcilopez.com està lliure, també ho està www.joangarcias.com, www.joandosgarcias.com. Quan tinguem el domini, que costa pocs diners a l’any (des de 7 €), podrem crear la nostra pròpia pàgina web o bloc.

El mateix faríem amb les diferents xarxes socials si ens volem llançar a aquest pati (Recomano no fer-ho si no es té clar què dir, a qui, com i quan). En cas de tenir clar que volem treure el cap, val la pena comprovar si està lliure el nostre nom a Twitter (aquesta xarxa no accepta dos iguals), Facebook, Linkedin, Flickr, Pinterest, Tuenti… Però això ho explicaré en un altre post: La putada d’anomenar-se Garcia II.

Espero haver ajudat, encara que sigui un xic.

Categories: Personal branding

Etiquetes: Alternatives a un cognom massa comú, La putada d’anomenar-se Garcia, Què fer si tens un nom molt comú

Els professionals busquen personal ‘branding’ 20 lectures breus del #25N