-
Les misèries de la llista Falciani
La bomba ha esclatat, si més no cara a l’opinió pública. Un afer de 2008 sobre llistes, comptes, blanqueig de diners arriba a la premsa en forma de “culebrón” per etapes que s’estan repartint entre el diari digital El Confidencial i La Sexta amb la famosa Llista Falciani.
Se m’ha parlat i molt del senyor Hervé Falciani, un paio de dubtosa moralitat, però que ha destapat més de 100.000 casos de persones amb moralitat zero que han evadit impostos i blanquejat diners provinents de ves a saber on. Per això, no vull parlar de Falciani, sinò de com els diferents estats -incloent-hi l’espanyol- han girat full dabant un cas de flagrant corrupció a gran escala en moments de crisi en que els governs necessitaven fons d’ingressos amb urgència.
Efectivament, i centrant-nos en els prop de 2.700 ciutadans espanyols de la llista Falciani, tots semblen haver regularitzat els comptes amb Hisenda, i com diria Montoro “aquí no pasa nada”. És a dir, els van enxampar amb el cul enlaire, i en comptes d’obrir investigacions, recuperar els diners estafats (és tracta d’evasió fiscal) i processar els xoriços i enviar-los a pressó com a mesura exemplaritzant, què fa l’estat espanyol? Els truca un a un i els convida a regularitzar a canvi de no divulgar els noms, no posar multes i no obrir processos. Per què? El perquè de tot plegat, com diria en Monzó, és que la llista anava plena d’il.lustres ciutadans, molts d’ells amics del poder.
Si algú que és a la llista Falciani, a més d’estafar, s’ha ompler la boca de defensar la bandera del seu país, aleshores ens trobem amb casos de cinisme en estat pur, com el de Fernando Alonso. El més curiós de tot això és que encara hi ha molta gent que es pregunta les raons de l’ascenció de formacions com ara Podemos i Ciutadans. Quin altre cinisme. Robes i després anomenes lladres a aquells que et denuncien. Falciani serà el que sigui, però tant el banc HSBC com els integrants de la llista són auténtics lladres, és la versió refinada de la màfia.
15 febr. 2015 / grecolons / 0
T’acomiaden d’una empresa, no d’una professió La Moncloa i la premsa “matxaquen” Podem
Tot deixa marca.
Ho reconec, a la sang porto ADN publicitari. Tot i que després de 25 anys en agències de publicitat em vaig adonar que la meva passió és el branding ... aplicat a les persones.
Des de 2005 sóc consultor estratègic de personal branding i des de 2010 ho sóc de Soymimarca, companyia de la qual sóc cofundador i consultor.
Gairebé tot el que sé de branding ho he après en agències com Tiempo BBDO, J. Walter Thompson, Bassat Ogilvy, Saatchi & Saatchi, Altraforma, TVLowCost i la meva Lateral Consulting.
Tinc l'honor de ser soci a Integra Personal BrandingMèxic
