Prosumers: quina clase de consumidor online ets?

Prosumer, com sabeu, és una fusió entre els termes “producer” i “consumer”. Tot i que el concepte va ser utilitzat per primer cop per  Alvin Toffler en el seu llibre de 1980 “ The third wave“, ha estat recentment, en el temps del màrqueting d’atracció, a s’ha desenvolupat plenament la idea. Sobretot el prosumer fa referencia al consumidor de productes i serveis que també crea, genera productes i serveis, especialment a Internet.

Internet ha estat l’accelerador natural del prosumer perqué ens ha permés combinar el ser consumidors de periodisme a ser generadors de notícies, de escoltar les resenyes dels crítics a ser crítics y penjar les nostres pròpies resenyes, de ser espectadors a ser creadors.

Els professionals i les empreses es troben front a nous reptes, ja que de fa uns anys enrere, els consumidors han deixat de ser passius i són actius i proactius. Fa anys, algú podia cometre un error en producte o distribució i ningú no s’en adonava. Ara això és del tot impossible.

Conscients d’aquest fenòmen, molts professionals i empreses tracten de substituir els pressupostos de publicitat convencional per accions que tinguin més afinitat amb les característiques de cada prosumer.

Una cosa, però, és clara: no tots els prosumers obeeixen a un mateix patró. En aquest quadre veureu les diferents tipologies de prosumers en funció de la seva interacció amb la xarxa.

No sembla sorprenent que el grup majoritari de prosumers sigui “espectador”? Molts dels que portem uns anys a les xarxes diriem que aquest grup és minoritari, però, malgrat que l’estudi és de 2011, semble que les xifres no han variat gaire.

Què ens diu això?

Que molts utilitzen la xarxa en silenci, sense deixar marca, ni en positiu ni en negatiu. Sentiment neutre, com anomenen els de “Social Mention”. També ens diu que les marques han de treballar de valent per aconseguir prescripcions, i que han de centrar els seus esforços en conversadors, crítics, coleccionistes i inclús creadors. Però dels espectadors, tot i que no aconsegueixin engagement (compromís), és molt possible que sí en treguin accions offline.

És a dir, pot passar a l’inrevés del showrooming (miren la botiga al carrer però compren a internet), que utilitzen internet com a font d’informació, comparació i recomanació, però acaben comprant a la botiga “de tota la vida” perquè valoren positivament l’experiència de tocar el producte o parlar amb un venedor.

En conclusió, l’espectador, grup majoritari de prosumers, és un grup a considerar seriosament pel que fa l’aspecte comercial, però no el de engagement a la xarxa.

I tu, quin tipus de prosumer ets?

Categories: General, Personal branding

Etiquetes: els que utilitzen la xarxa en silenci, Internet ha estat l’accelerador natural del prosumer, tipus de prosumers, tots som prosumers

Benvinguts a Talibània 5 raons per no votar a aquestes eleccions