-
“Los catalanes somos unos tontos de aúpa” Catalonia in the pendent. Capítol 11è
L’article de dijous passat de Pilar Rahola a La Vanguardia no podria ser millor per il·lustrar el caràcter sadomasoca dels catalans. Fa referència a la injustícia fiscal que patim els catalans en comparació amb altres àrees d’Espanya, i molt particularment amb Navarra. Arriba un punt en que l’autora, coincidint plenament amb la meva teoria que als catalans ens agrada patir, afirma que també tenim un punt d’idiotes.
Això dóna llum nova a la sèrie d’articles de “Catalonia in the pendent“: Ja no és tan sols que els catalans hem agafat el gust al patiment. És més greu, els catalans som “tontos” del cul (en paraules més refinades i en castellà Rahola en diu “tontos de aúpa”). La frase final de l’article no pot ser més contundent “Ara dius bon dia i et roben la cartera”.Reprodueixo literalment l’article titulat “Eres catalán, pues paga”.
ERES CATALÁN, PUES PAGA
Tengo un pariente que ha decidido trasladar la sede fiscal de su catalana empresa a Navarra. A pesar de ser uno de esos patriotas que están esperando que llegue el referéndum de Arenys a su pueblo, para poder gozar del placer warholiano de un minuto de independencia, está hasta la mismísima senyera de que ser catalán implique pagar más por todo, por trabajar, por crear empresa, por heredar y hasta por respirar.
Lejos queda la feliz aseveración del sabio de la Torre de les Hores, el filósofo Francesc Pujols, cuya convicción de que algún día lo tendríamos todo pagado, por el solo hecho de ser catalanes, no ha resultado precisamente premonitoria. Al contrario, la condición identitaria catalana no pasa, como creen algunos, por tener el corazón almogávar, sino por tener el bolsillo de Rothschild. Catalunya se ha convertido en un territorio tan triturado por la voracidad fiscal, como abandonado de incentivos.
El informe que publicaba ayer La Vanguardia era insultantemente explícito. Por ejemplo, heredar un pisito en Catalunya puede tributar un mínimo de 7.000 euros; en Valencia, se pagarían 33. Dar un inmueble a un hijo implica un mínimo de 6.000 euros de tributación; en Aragón, 0 euros. Pero no sólo es el robo público que se hace sobre el esforzado legado de padres a hijos, y es que el cuadro impositivo catalán merecería tener espacio propio en Las Cuevas del Sado. Por ejemplo, sólo por el IRPF los catalanes pagamos a Hacienda una media de 2.840 euros, 600 más de la media de otras autonomías, y si hablamos de incentivos para empresas, autónomos, etcétera, Navarra es el paraíso y Catalunya es el infierno.
No es que seamos la mamella de España, listos, trabajadores y disciplinados paganos, sino que somos unos tontos de aúpa, cuya energía colectiva la dedicamos a levantar castillos independentistas en el aire, mientras somos incapaces de preocuparnos por los cuartos. Es un expolio interior, aceptado por algunos partidos catalanes, cuya falta de voluntad en rebajar la presión impositiva más injusta, al tiempo que no son capaces de incentivar la economía productiva, los hace especialmente culpables. ¿Hay algo más anticatalán que el impuesto de sucesiones? Y ello no es culpa de los malísimos españoles, siempre dispuestos a expoliar a Catalunya, sino de nuestros catalanísimos dirigentes. Por supuesto, todas las vías están conectadas, y la mala financiación catalana repercute en todos los ámbitos económicos del país, pero tanto en ello –la incapacidad de negociar adecuadamente durante décadas–, como en la propia presión impositiva, la culpa catalana es inequívoca.
Habrá, pues, que reinventar la definición de país. Catalunya ya no es aquel país que Josep Pla definía bellamente: “Mi país es aquel que, cuando digo bon dia, me responde bon dia“. Ahora dices bon dia y te roban la cartera.
3 oct. 2009 / guillemrecolons / 5
“Morirse es de izquierdas” genial article de Màrius Carol Publicitat i consciència
5 thoughts on ““Los catalanes somos unos tontos de aúpa” Catalonia in the pendent. Capítol 11è”
Deixa un comentari
Això dóna llum nova a la sèrie d’articles de “
Tot deixa marca.
Ho reconec, a la sang porto ADN publicitari. Tot i que després de 25 anys en agències de publicitat em vaig adonar que la meva passió és el branding ... aplicat a les persones.
Des de 2005 sóc consultor estratègic de personal branding i des de 2010 ho sóc de Soymimarca, companyia de la qual sóc cofundador i consultor.
Gairebé tot el que sé de branding ho he après en agències com Tiempo BBDO, J. Walter Thompson, Bassat Ogilvy, Saatchi & Saatchi, Altraforma, TVLowCost i la meva Lateral Consulting.
Tinc l'honor de ser soci a Integra Personal BrandingMèxic
Article boníssim. Darreramentla Rahola està molt, molt fina. Felicitats per la web.
Article boníssim. Darreramentla Rahola està molt, molt fina. Felicitats per la web.
Gràcies Artur. Estic d’acord que la Rahola cada dia fila més prim. L’únic defecte que li trobo (algun n’ha d’haver) és que se li nota massa que és del lobby pro-jueu i també que és molt propera a Carretero, Laporta. Jo no tinc inconvenient, però sesga molt.
Gràcies Artur. Estic d’acord que la Rahola cada dia fila més prim. L’únic defecte que li trobo (algun n’ha d’haver) és que se li nota massa que és del lobby pro-jueu i també que és molt propera a Carretero, Laporta. Jo no tinc inconvenient, però sesga molt.
La Rahola sembla pensar que els catalans (i les catalanes, que com a mínim s’hi deu incloure) soms tant tant tontos que no podem fer més d’una cosa a la vegada (ella, malgrat ser dona), contraposant l’independentisme (cosa que, crec, encara és ella) i la preocupació pels quartos. Alguns tenim clar que, o bé marxem de Catalunya, com el parent de la Rahola, o Catalunya marxa d’Espanya, perquè com bé diu, “todas las vías están conectadas, y la mala financiación catalana repercute en todos los ámbitos económicos del país”. O és que l’espoli fiscal no hi té res a veure ara?!