-
La gran galleda d’aigua freda
Pitjor que veure el Barça perdre per 5 a 0 a contra el Madrid. Així em sento després de “la confessió” de que era un dels mites vius del catalanisme polític. I crec que molts com tu, que estàs llegint aixó ara mateix, senten el mateix. És com una enorme galleda d’aigua freda.
Sempre que parlava amb algú de política jo buscava el gran referent del pujolisme i, especialment de la pròpia figura de Jordi Pujol. Metge, domina a la perfecció l’alemany, el francès, l’anglès… creador de l’etapa d’estabilitat més llarga que ha viscut la Catalunya post-franquista.
No me’n sé avenir. No ho entenc. Ell havia dit que no tenia calers a l’extranger, ni ell ni ningú de la seva família. Ens ha mentit, enganyat, manipulat. Hem estat creient durant dècades que era un home honrat. Que em perdonin, però la història de l’avi i els 34 anys sense regularitzar un testament no colen, és un relat cara a la galeria, no passa.
Sempre he estat pujolista de pro. L’admirava, era un referent, era la idea del català universal, assenyat però amb un punt de rauxa. El vaig conèixer personalment i ens vam veure alguns cops, i cada vegada, en el directe, la meva admiració per ell era més gran.
Subscric al 100% les paraules de l’amic Jaume Barberà avui a les xarxes socials:
La sotregada
Sóc de vacances, així és que no m’estendré gaire.
Des de divendres, som més febles: el país és més feble. Pujol, l’home sense el qual no s’entendria la Catalunya d’avui, ha caigut.
No es pot passar de “patriarca” a defraudador sense que hi hagi un immens dolor i indignació entre els milions de persones que li han anat fent confiança durant dècades.
Jo, com molts de vosaltres, he crescut amb ell de president de la Generalitat. L’hàgim o no l’hàgim votat, la seva confessió fa mal. Molt mal.El dany que ha fet la seva actuació al procés és incommensurable. Només cal mirar les portades dels diaris espanyols per veure-ho.
Espero i desitjo que sapiguem refer-nos d’aquest cop tan dur i dels que encara han de venir, i que continuarem treballant per aconseguir un país més net i més lliure.
27 jul. 2014 / grecolons / 2
5 raons per no votar a aquestes eleccions Vull trobar feina d’una puta vegada!
2 thoughts on “La gran galleda d’aigua freda”
Deixa un comentari
Tot deixa marca.
Ho reconec, a la sang porto ADN publicitari. Tot i que després de 25 anys en agències de publicitat em vaig adonar que la meva passió és el branding ... aplicat a les persones.
Des de 2005 sóc consultor estratègic de personal branding i des de 2010 ho sóc de Soymimarca, companyia de la qual sóc cofundador i consultor.
Gairebé tot el que sé de branding ho he après en agències com Tiempo BBDO, J. Walter Thompson, Bassat Ogilvy, Saatchi & Saatchi, Altraforma, TVLowCost i la meva Lateral Consulting.
Tinc l'honor de ser soci a Integra Personal BrandingMèxic
Estic d’acord amb gaire bé tot. Però no en la galleda sobre el procés. El procés no tant sols és sobiranista, sobretot és regeneracionista, sorgeix d’abaixar però és transversal, sorgeix malgrat i no gràcies al que ara ens commou.És l’únic moviment realment democràtic, reformador i transformador que existeix a tota la península. No tantes exigeix llibertat nacional, exigeix continuar el.procés evolutiu de la democràcia, que van truncar el 1714 francesos i espanyols i que se li va negar a Prim amb el seu assassinat, que va truncar una dictadura de 40 anys i que una transició controlada no ha estat capaç d’assolir. LLISTES OBERTES, LLEI DE PARTITS, LIMITACIÓ DE MANDATS, RIGOR….
Ens espera un estiu calent. Puc estar d’acord que el procés segueix ferm. Però cal no oblidar que els diaris anti-consulta (que són molts) tenen una bateria d’informacions terribles sobre la família Pujol que anirà contaminant l’ambient. No vull ser pesimista, però l’efecte que busquen aquests diaris (dirigits per persones al servei de polítics) és desanimar el procés, busquen una resposta del tipus “la política em fa fàstic ni els polítics també, fins i tot el que creia icones de la feina ben feta”.
Serà dur, estimat Bru, molt dur. No dubtis que això és una galleda d’agua tan freda que ja és gel. Possiblement en sortirem, però amb més entrebancs dels que pensàvem.