Personal Branding i Pla B: les claus

“Treballo en una empresa. Es pot dir que tot va bé, el salari és correcte, l’ambient de treball també, i fins i tot les perspectives de creixement intern no són dolentes. Em reconeixen com una persona professional i compromesa. Però no em veig aquí en tres o cinc anys, el projecte no m’omple. No sé com enfocar-ho, m’agradaria fer una altra cosa però a curt termini no puc renunciar als meus ingressos actuals.”

T’identifiques amb aquesta reflexió?

Així comença a gestar-se un Pla B

En efecte, així comença a gestar-se un Pla B. I el personal branding té molt a veure amb això. Una situació així és força més habitual del que pensem. Els diners no ho són tot, tampoc l’ambient de treball ni el prestigi de l’organització per la qual treballem. Abraham Maslow ho va tenir clar en la seva Teoria de la Motivació Humana (1943) en què va exposar la seva jerarquia de les necessitats humanes, la popularment coneguda com a Piràmide de Maslow. En els 5 nivells d’aquesta escala, una vegada s’han superat les necessitats bàsiques de fisiologia, de seguretat i d’afiliació apareixen els dos nivells més complexos: reconeixement (autorreconeixement, confiança, respecte, èxit) i finalment autorrealització (moralitat, creativitat, falta de prejudicis, acceptació de fets…). Al meu entendre la gestió de marca personal pot ajudar en el procés de reconeixement, ja que la autorrealització depèn de molts altres factors i no requereix com a únic trampolí el reconeixement.

Elements clau en un Pla B

En consultoria he treballat més d’una vegada en escenaris de Pla B. Es tracta d’una estratègia projectiva, de preparar un moment que pot trigar dos, tres i fins a cinc anys a produir-se, i que requereix grans dosis d’obertura mental per al client i grans dots d’empatia per al mentor. Els elements més habituals a treballar en un pla B són:

Autodiagnòstic

El primer treball passa per saber què és el que falla al moment i amb el treball actual. Quines parts de la nostra piràmide no ens satisfan i quins poden ser els motius. Aquí sovint trobem diverses raons:

Inèrcia: no sé com he arribat aquí, no he sabut adonar-me.

Rutina: a moltes persones la comoditat de la rutina els satisfà, a altres els agra el caràcter.

Xoc de valors. És possible que, malgrat la nostra bona valoració interna i externa (stakeholders), els nostres valors estiguin en conflicte amb els de l’organització. Això és fàcil que succeeixi en grans corporacions, en empresa contaminants, partits polítics, administracions públiques, però també en totes aquelles organitzacions que considerin als seus professionals com a simples recursos humans i no com a components essencials de la Marca.

Falta de visió de futur: Aquest punt és important i ens porta a la següent fase. Si no sabem cap a on va l’organització, o senzillament no estem d’acord amb aquest propòsit, les peces no encaixen i tornem al conflicte. En aquest sentit, són moltes les empreses, grans o petites, l’única visió de les quals és liderar el seu segment de mercat, una visió sens dubte pobra, desmotivant i confusa (liderar un mercat pot ser un objectiu empresarial, no una visió).

Visió

Potser aquest sigui el punt culminant del Pla B. Quan ja sabem el que falla, necessitem saber què ens motivaria i ens retornaria la il·lusió per treballar en un projecte. Hi ha diferents formes de plantejar la visió, no hi ha una millor que una altra i dependrà de cada persona:

Un somni: tots somiem, encara que sembla que els somnis d’infància són més rics, somiar és gratis (de moment) i ens pot ajudar a plantejar la nostra visió. Recordes a Martin Luther King i el seu relat “I have a dream”?

Un llegat: es tracta d’imaginar-se què diran de nosaltres quan no estiguem en aquest món. Imaginem com ens recordaran. Així és com recordem a Gandhi, a Edisson, a Van Gogh, potser incompresos en el seu temps però reconeguts molt després.

Un per què: Mai sabrem si els fundadors d’Apple, Jobs i Wozniak, van redactar la seva visió en crear l’empresa de la poma. Però sí sembla probable que Gebbia, Chesky i Blecharczyk, fundadors de Airbnb volguessin respondre al per què no existia un mercat comunitari basat en la confiança que permetés a les persones publicar, detectar i reservar allotjaments a tot el món amb la facilitat de fer-ho des d’un telèfon mòbil.

Una passió: amb sinceritat, aquest és el cas més comú que he trobat, i potser un dels quals porten major força motriu. La pregunta és senzilla: Què ens apassiona? La resposta també: fem-ho. La implementació és més complexa, la qual cosa ens porta al següent punt, el projecte.

Projecte

El projecte és l’ànima i l’àrea de planificació del pla. Moltes persones viuen amb il·lusió aquest moment encara no saber quan podran implementar-ho. Per no deixar cap bala en la recambra, és convenient tenir en compte els elements del projecte.

Compartir-ho: encara que sigui en veu baixa i amb un nucli reduït i de màxima confiança, compartir la visió és important: no es tracta de sotmetre-la a aprovació: no ho feu, us la tiraran pel terra. Per desgràcia el món és ple de persones que prioritzen la seguretat a la felicitat. Es tracta més d’advertir que hi haurà un canvi de coordenades i que necessitarem tot el suport del món.

Objectius: aquí hem de tenir molt clar què volem aconseguir en terminis curts i mitjans (els llargs ja no existeixen). El reconeixement com a expert en un sector nou arribarà, però serà lent, així que és millor redactar petits objectius més assolibles i que ens donin alè per seguir endavant. El model SMART és raonablement eficaç (Specific, Measurable, Achievable, Result-oriented, Time-limited).

Model de Negoci. Ja hem parlat d’això en altres entrades, però analitzar les noves propostes de valor, públics objectiu, nous socis clau, noves activitats, nous canals… és de vital importància. I recordem que un bon treball en model de negoci no hauria de ser un treball en solitari: l’ajuda d’un especialista serà apreciable.

Posicionament. Quin lloc voldrem ocupar en la ment dels nostres futurs clients, col·laboradors, socis? com ens diferenciarem de propostes similars a la nostra?

Missatge. Es tracta de conèixer els conceptes i paraules clau que definiran les nostres propostes de valor. No és un exercici fàcil, però si s’ha treballat bé la visió, missió i model de negoci només ens quedarà passar de prosa a poesia. Aquí val la pena pensar en tots els formats que tindrà aquest missatge: una vídeo-presentació, un extracte de Linkedin, una targeta de visita, una marca, un eslògan personal, un elevator-pitch…

Pla de comunicació. Encara que és possible que al moment d’implementar el pla les coses hagin evolucionat, paga la pena tenir previst el pla de comunicació i a aquells que ens ajudaran a implementar-ho perquè, arribat el dia, el calendari i els mitjans estiguin ben definits, ja siguin mitjans clàssics o digitals, mitjans gratuïts o mitjans de pagament.

Implementació

Aquesta és la part del Pla B que no s’activa fins que el Pla A se extingeix. Convé revisar tot el projecte per actualitzar-ho i definir els KPI (Key Performace Indicators) que són aquelles variables, factors, unitats de mesura, que considerem “estratègiques” en el nostre projecte.

Si hagués d’afegir un últim element, aquest seria sens dubte una combinació de paciència, persistència i creativitat. També diria que els plans estan per planejar-se i complir-se però també per planejar-se i tirar-los a les escombraries, i en això hem de mostrar-nos flexibles.

Tinc una bona amiga que ha estat treballant un any sencer en un Pla B, invertint esforç, temps i diners i finalment s’ha adonat que estava dins del seu abast competencial però fora del seu focus i visió. Ho ha engegat a dida. No cal embarcar-se en un veler si el mar ens dóna vertigen. D’altra banda, un dels meus millors clients és a punt de complir el somni que va traçar –amb alguna ajuda meva- fa tres anys. Felicitats, qui la segueix l’aconsegueix, i aquest article va per tu.

Categories: Personal branding

Etiquetes: Abraham Maslow, personal branding pla B, piràmide maslow, pla B, projecte professional, visió de futur

Ramon, el Black friday i les coses que ens importen L’home que sabia estimar