-
Cert, a Apple mai no li ha anat gaire bé sense Steve Jobs
Sembla que la història es repeteix: Apple no aixeca cap sense Steve Jobs.
Primer va ser l’agosarat John Sculley qui el 1985 va acomiadar Jobs, el fundador de la companyia, només un any després de haver llançat el Macintosh, l’ordinador que va revolucionar el món de la informàtica i del disseny. Les coses van començar a trontollar a can Apple, mentre Jobs fundava Pixar i NeXT Computer.
Amb Apple en caiguda lliure, Jobs hi va tornar a la companyia 12 anys més tard, el 1997. Va fer créixer la empresa fins convertir-la en el primer valor borsari del món. La seva energia innovadora el va dur més enllà de la informàtica, i va promoure el llançament de l’iTunes, l’ iPod, l’innovador iPhone i el 1er tablet del mercat, l’iPad.
Posteriorment va ser ell mateix qui va renunciar a ser el CEO d’Apple el 2011 a favor de Tim Cook, degut a l’estat avançat del seu càncer. A l’octubre del mateix any Steve Jobs va morir.
Des de l’óptica del personal branding, Jobs era un apassionat de la innovació i un “trendsetter”. L’interface del seu MacOS va ser copiat per Microsoft amb la primera i posteriors versions de Windows. Però cadascun dels “invents” d’Apple ha estat plagiat a gran escala per multitud de marques. Els casos més evidents són els de l’iPod, el gran reproductor MP3 que va obrir una nova via en el mercat de la música.Però si un “device” ha estat imitat de manera sagnant aquest és l’iPhone. No hi ha marca que no incorpori a la gama alta dispositius tàctils de gran pantalla i interface gràfic “amigable”.
La desaparició de Jobs ha tingut un primer efecte discutible: Tim Cook va decidir repartir dividends acabat l’exercici 2011, cosa que mai no havia fet Jobs. Jobs reinvertia, reinvertia, investigava, creava, fomentava noves idees. No és que no li importessin els seus accionistes. Ell pensava que ja era prou premi la revalorització regular de les seves accions a Wall Street.
El primer gran llançament de l’era Cook, l’iPhone 5, ha “punxat”, no ha gaudit ni de lluny de l’acollida de les versions anteriors. A més, l’iPhone 5 ha canviat les característiques del connector, motiu d’emprenyada majúscul d’usuaris de versions anteriors. Però potser el pitjor del’ iPhone 5 és que, per primer cop, no supera els dispositius de gama alta d’Android, el gran competidor made in Google. Cook no pot oblidar que, malgrat l’atractiu de la marca Apple, el consumidor no és idiota, i que a la llarga si no hi ha un benefici més enllà de la imatge de marca els dispositius d’Apple deixaran de ser l’objecte del desig.
Serà aquest el principi del caos? No existeix en el món un dofí que pugui prendre el relleu de Jobs a Apple? Què faria ara Jobs si el càncer no se’l hagués emportat?
Comparteixo
- Feu clic per enviar un enllaç per correu electrònic a un amic (S'obre en una nova finestra)
- Feu clic per compartir al Twitter (S'obre en una nova finestra)
- Fes clic per compartir al Linkedin (S'obre en una nova finestra)
- Feu clic per compartir al Facebook (S'obre en una nova finestra)
- Feu clic per compartir al Pinterest (S'obre en una nova finestra)
- Feu clic per compartir al Pocket (S'obre en una nova finestra)
- Feu clic per compartir al WhatsApp (S'obre en una nova finestra)
Relacionats
19 gen. 2013 / guillemrecolons / 1
Categories: Personal branding @ca
Etiquetes: Apple @ca, crisi a Apple, iPad, iPhone @ca, iPod, Macintosh @ca, problemes a Apple, Steve Jobs @ca, Tim Cook @ca
Serà aquest l’any del personal branding? Banc Sabadell, quan el producte no està a l’altura de les expectatives de la marca
One thought on “Cert, a Apple mai no li ha anat gaire bé sense Steve Jobs”
Deixa un comentariCancel·la les respostes
Vols seguir el blog?

Tot deixa marca.
Ho reconec, a la sang porto ADN publicitari. Tot i que després de 25 anys en agències de publicitat em vaig adonar que la meva passió és el branding ... aplicat a les persones.
Des de 2005 sóc consultor estratègic de personal branding i des de 2010 ho sóc de Soymimarca, companyia de la qual sóc cofundador i consultor.
Gairebé tot el que sé de branding ho he après en agències com Tiempo BBDO, J. Walter Thompson, Bassat Ogilvy, Saatchi & Saatchi, Altraforma, TVLowCost i la meva Lateral Consulting.
Tinc l'honor de ser soci a Integra Personal BrandingMèxic
Sento discrepar amb l’article, però no sé d’on treieu les xifres de vendes.
Segons un informe d’Strategy Analytics (referència obligada en aquests casos), l’iPhone 5 va liderar les vendes d’smartphones a nivell mundial durant el quart quadrimestre del 2012 i va situar en el segon lloc del rànking, atenció… l’iPhone 4S. Hem d’anar fins a la tercera posició per trobar un Android, concretament el Samsung Galaxy S3.
És cert, però, que en aquest mateix quadrimestre, de cada 10 smartphones 7 eren Android, però també cal tenir en compte que el món Android ofereix més opcions de compra (més models i més marques) que no pas el món de la poma (tant a nivell de varietats de terminals com de preus), amb el què els números tampoc són reals, perquè estem ficant en el mateix sac comparatiu games molt diferents.
Amb tot, Apple s’afiança amb un 22% de la quota de mercat (20.5% l’any anterior), que es diu aviat (i amb només dos models en venda, el 5 i el 4S).
Quant a resultats financers, el 1Q del 2013 ha estat el millor de la història d’Apple, amb récords de vendes d’iPhones i iPads. Podeu consultar els números a qualsevol lloc.
Així que teniu raó, Tim Cook no és Steve Jobs (ni crec que cap d’ells pretengués que un fos la còpia de l’altre), sinó simplement són persones diferents amb una visió diferent de com dirigir la companyia.
Caldrà veure, a més, com afecten a l’evolució de la companyia i els seus productes els darrers canvis promoguts per Cook, com canviar el responsable de Retail, el de l’iOS (ara, en mans d’en Jony Ive), o crear un nou departament de tecnologia a càrrec de Bob Mansfield per fomentar la innovació.
Per això, crec que dir que Apple està pitjor amb en Cook que amb en Jobs no és només fer una afirmació agosarada, sinó directament desinformada.