Jeff Koons, l’enfant terrible de l’art

Feia força temps que no escrivia al meu blog català, i no serà pas perquè l’actualitat política, cultural i econòmica dels darrers mesos no hagi estat intensa.

Tot sent un perfecte desconeixedor de l’art, fa uns mesos vaig decidir posar-me a estudiar Humanitats (als 53). Sí, en sóc conscient que aquesta carrera, com diria la meva mare, no en farà guanyar diners, però la història, la literatura, la llengua i especialment l’art són les meves passions personals. Així que amenaço que a partir d’ara caurà més d’un post sobre temes d’art que m’hagin cridat l’atenció.

El gos Puppy, obra de Jeff Koons

Avui vull parlar d’un artista controvertit i difícil de classificar, l’estatunidenc Jeff Koons. La seva obra, fora del gos “Puppy” que hi ha just abans d’entrar al Guggenheim de Bilbao, no és gaire coneguda al nostre país pels no iniciats. Però cal saber que Koons és un dels artistes vius més cotitzats del món. La seva escultura “Ballon dog” (col·lecció “Celebration”) es va vendre per més de 58 milions de dòlars. Veiem per què.

Koons i la  seva obra “Balloon dog”, en acer inoxidable

Fill d’un decorador i una costurera, Koons va néixer a York, Pennsylvania, l’any 1955. La seva inclinació per l’art li va venir d’adolescent, moment en què va voler conèixer personalment Salvador Dalí en una de les seves estades a Nova York. Va estudiar pintura, i va arribar a treballar a l’oficina del MOMA (Museum of Modern Art).

Als 25 anys, curiosament, va canviar de registre i va treballar com a broker a Wall Street, i no va ser fins a mitjans dels 80 que va reiniciar la seva activitat artística amb un seguit de reconeixements que el van dur a obrir el seu primer estudi al SoHo, un espai que va voler imitar el de l’artista Andy Warhol, amb prop de 30 assistents (actualment, a Chelsea, té prop de 100).

Aquí us escric una de les seves reflexions sobre l’art que ajuda a entendre millor l’interior d’aquest home:

Crec que l’art et porta fora de tu, que et porta més enllà de si mateix. Crec que el meu trajecte ha estat realment per treure la meva pròpia ansietat. Aquesta és la clau. Com més ansietat pots treure, més lliure ets de fer aquest gest, qualsevol que sigui. El diàleg és primer amb l’artista, però després es va cap a fora, i es comparteix amb altres persones. I sobretot si es treu, l’ansietat és tan a prop, tot està disponible, i és només aquest poc de confiança, o fideïcomís, que la gent ha d’aprofundir-en.

Koons ha creat col·leccions d’art diverses, des de les inicials “Equilibrium series” a on jugava de manera magistral amb equilibris impossibles fins a l’arxiconeguda “Celebration” a on l’artista recrea animals construïts amb globus fets d’acer inoxidable policromat. Entremig, l’autor a treballat series com Statuary, Luxury and degradation (un homenatge a l’alcohol), Banality, made in heaven, Split Rocker, Popeye and Hulk Elvis, i Antiquity. A la sèrie Banality es pot veure una impressionant escultura de Michael Jackson de 1988 anomenada Michael Jackson and Bubbles   (foto superior).

Sèrie “Made in heaven” de Koons amb Cicciolina

La marca de Koons és plena d’etiquetes: kitsch, minimalista, neo-pop, monumentalista, exaltador d’el superflu, exhibicionista (a la col·lecció d’escultures Made in Heaven s’hi veu ell fent sexe amb la Iona Staler –Cicciolina-, la seva primera dona)… Però el que és indiscutible és la seva condició d’artista, ja que la seva obra no deixa indiferent ningú i –malgrat algunes inspiracions pop- és força original. I com diu el gran creatiu publicitari Toni Segarra, creativitat és no copiar. El que més agrada de la seva crítica és quan el volen destruir, com ara el cronista de El Confidencial, que parla de presa de pèl. És inevitable que l’art sigui interpretable, només hem de pensar que artistes com Van Gogh, Picasso o el mateix Tàpies van ser considerats inicialment “presses de pèl”.

“Artpop”, treball de Koons per a Lady Gaga

Koons també ha fet força col·laboracions. Potser una de les més populars va ser el disseny del disc de Lady Gaga Artpop.

Vaig tenir l’oportunitat de veure fa uns dies la retrospectiva a Jeff Koons que està fent el museu Guggenheim de Bilbao, i les sensacions inicials d’incomprensió han donat pas a una admiració ferma per l’obra d’aquest artista que encara té molt a dir (té 60 anys al moment d’escriure això). No cal que us digui que si teniu oportunitat, us feu una escapada a Bilbao a donar una ullada.

Categories: art, Recomanacions

Etiquetes: art, Cicciolina, Guggenheim Bilbao, Jeff Koons, Kitsch, neo-pop

Ja arriba El Congrés de Personal Branding 27S: La campanya de la teva vida