La Moncloa i la premsa “matxaquen” Podem

Abans de seguir, i per tal d’evitar interpretacions errònies, us diré que no, no tinc intenció de votar Podem (Podemos, si voleu), ni Guanyem, almenys de moment, tot i que  celebro la seva presència. També sóc conscient que “matxacar” és un barbarisme, però no trobava una fórmula contundent per expressar la pressió límit que s’està exercint sobre aquesta formació.

Polarització política al límit

Diguem-ho clarament, la diversitat no és negativa en un context tan bipolaritzat com el de la política espanyola, a on sembla que si no ets del PP has  de pertànyer al PSOE. Això és almenys el que em passa quan vaig a Madrid: o ets blanc o ets negre, o ets del Real Madrid o del Atletico, o ets del PP o ets del PSOE. La resta de la gama cromàtica no existeix. A Catalunya la realitat política és més diversa, si més no en formacions polítiques. Darrerament, però, la política catalana també s’ha polaritzat entre els partidaris i els detractors de la independència, cosa que situa el debat en una discussió acalorada entre bons i dolents i no permet aprofundir sobre les veritables necessitats del ciutadà. Posar el país per damunt de les persones pot acabar passant factura als partits hegemònics.

La gran amenaça

És evident que a les dues grans formacions estatals els ha encaixat malament la irrupció de Podem i l’amenaça que suposa al model bipartidista dels darrers 30 anys. Aquests mesos, PP i PSOE s’han posat d’acord en més d’un aspecte, no tan sols en el que han anunciat a micròfon obert: Frenar com sigui a Pablo Iglesias i la seva formació Podem. Fins aquí tot és normal, jo també entenc que s’ha de defensar la posició. El problema, com sempre, el trobem en les formes.

Una solució aparentment efectiva, però en el límit de l’ètica

Ahir llegia al diari digital PR Noticias l’article “Moncloa ‘felicita’ als mitjans: el desgast a Podem és real gràcies a l’ajuda dels diaris” que us recomano llegir per entendre l’abast de l’acció i els actors implicats. Però el resum és aquest: veient l’amenaça de Podem, Moncloa, Partido Popular, PSOE (això ho poso jo) i en general tots els que s’han acomodat amb el model de bipartidisme imperant, han orquestrat una gegantina campanya anti Podem  vehiculada a través de la premsa.

D’acord, potser la premsa no arriba a tothom, però són precisament els grans canals de televisió els que utilitzen les capçaleres de premsa per obrir tertúlies, debats i noticiaris. És una excel·lent estratègia, que parteix de convèncer a pocs per arribar a molts. A la premsa li interessa el tracte, ja que els diaris no disposen de grans mitjans per investigar, i Moncloa sí, i això implica disposar de “tall” per omplir capçaleres dia sí i dia també.

Enlairar Ciutadans per enfonsar Podem

Ara tradueixo literalment de l’article “… Des de fa un mes, aquest puzle té una nova peça: l’ajuda sense contemplacions dels diaris a Ciutadans, una estratègia per restar vot ‘desencantat’ a Podem. Uns moviments que aquestes últimes setmanes ja estan començant a rendir els seus primers fruits. Les enquestes reflecteixen que l’imparable creixement de Podem ha cessat i que en alguns sondejos perd suports.”

Spin doctors

L’amic i politòleg  Toni Aira els defineix com els que mouen els fils de la política, els assessors dels líders polítics. Els spin doctors de Rajoy i del PSOE (no estic gaire segur de qui mana a aquesta casa) sembla que hagin encertat l’estratègia. Però jo diria que han d’anar molt amb compte en  dos aspectes:

1. Podem és una formació que es rearma cada dia, i que té l’atractiu de la novetat, allà a on van sempre arrosseguen decenes de micròfons. El finançament de Podem, més enllà de les suposades partides veneçolanes, és fet de petites aportacions, una mena de crowdfunding, de degoteig que no acabarà per una acció aïllada de tres mesos.

2. Potser s’han passat tant de  rosca enlairant  Ciudatans i ara es troben que puja tant que l’han de frenar. És evident a aquestes altures que la formació d’Albert Rivera no beu de Podem, beu de totes les fonts polítiques llevat dels independentistes catalans o bascos. Ara resulta que l’eix PPSOE necessita aturar com sigui l’efecte soufle  de Ciutadans si no volen quedar-se fora. La imatge que adjunto forma part de la contra-campanya anti-Ciutadans que es pot veure aquests dies a les xarxes.

Ja ho veiem, la Moncloa i la premsa “matxaquen” Podem, però també a Ciutadans i també a ells mateixos.  La cosa està calenta. La gran qüestió al voltant del post i de les actuacions de caràcter  institucional per frenar Podem és… Tot s’hi val?

Categories: #fail, Política

Etiquetes: enlairament Ciutadans, manipulació mediàtica, Moncloa pressiona premsa, Podemos es rearma

Les misèries de la llista Falciani Cap a una tercera dimensió de la marca personal