-
Què passa amb la religió, el futbol, la política i la marca personal?
Publicat originalment a Soymimarca el 15 d’octubre de 2014
El manual de protocol indica amb tota claredat que no ens hauriem manifestar obertament sobre religió, futbol ni política si volem mantenir la nostra reputació de marca personal i no volem crear-nos enemics. Si això és important en el món real, pas cal dir que en el món virtual la cosa s’amplifica i deixa un rastre permanent.
Ara bé, la pregunta és: va aquesta limitació de “topics” contra el nostre valor d’autenticitat? Segueixo jo sent jo sense la meva filiació religiosa, futbolística i política?
En altres paraules, ometre aquesta informació sobre nosaltres no falseja el nostre perfil? No puc respondre a això, ja que qui em segueix de prop sap que fa anys em vaig saltar la norma i no tinc inconvenient a reconèixer i defensar les meves filiacions.
Per tant, el dilema està servit. Si ometo menteixo, i si menteixo no sóc jo. Si m’obro puc dividir als meus seguidors, precisament perquè tant religió com futbol com política polaritzen fins a l’extrem de “o estàs amb mi o estàs contra mi”. O ets catòlic o ateu, o ets del Madrid o del Barça, o ets d’esquerres o de dretes. Aquests tres temes no admeten matisos, i alguns serien capaços de no fer un viatge de plaer amb algú que no combregui amb una religió, un equip i un partit polític. Són els radicals, i per culpa seva milers d’éssers humans han d’amagar part de les seves vides a la xarxa i fora d’ella.
Fins que no madurem i siguem capaços d’entendre que sent d’esquerres podem tenir amics de dretes, que sent l’Atlètic de Madrid podem tenir amics del Reial Madrid o que sent independentistes podem tenir amics unionistes, la censura de la nostra marca autèntica seguirà.
Explico això arran de molts problemes de reputació que es deriven d’accions o inaccions de “celebrities” a la xarxa o fora d’ella. Fa poc li va passar a “Pe” (Penélope Cruz): signar una carta / manifest a favor de Palestina sense preveure les conseqüències que podria tenir això en una indústria del cinema, la nord-americana, els propietaris són en gran part de religió hebrea.
Poc després de signar la carta, “Pe” s’ha vist literalment fora de la indústria cinematogràfica nord-americana, i ara està fent “bolos” a Espanya per no avorrir-se. A veure qui arregla ara aquest merder…
Aquest, el de “Pe”, és un cas de filiació religiosa, però les nostres hemeroteques estan plenes de casos similars amb temes esportius o polítics. Penélope Cruz ha pecat de certa ingenuïtat en pensar que els seus actes no estan monitoritzats segon a segon per milers de persones: és una celebrity!
Però, tot i això, i en contra de protocols i axiomes, defenso el nostre dret a opinar del que ens doni la gana. A molts famosos no els tremola el pols reconeixent les seves filiacions en públic: Risto Mejide, per exemple. Però per als mortals que no hem aconseguit la fama ni falta que ens fa podria haver una solució per gestionar les filiacions: moure-les en perfils tancats.
M’explico. Si vas a un acte amb 500 persones, no caldrà que et declaris seguidor d’un partit polític minoritari, això ho pots fer en un dinar amb quatre persones. I a les xarxes igual, pots mantenir un perfil “neutre” en xarxes obertes (Twitter, Linkedin, Instagram …) i donar guerra en xarxes que permeten perfils més tancats (Facebook). Almenys, en la meva experiència, no em va malament.
Potser un lloc com Twitter no sigui l’adequat per parlar massa bé ni massa malament del Papa Francisco I, dels encerts o errors de Rajoy o de si és millor Cristiano Ronaldo que Messi. A Twitter abunden els trolls, així que si vols fer això pots utilitzar bé Facebook (en perfil tancat) o algun cercle de Google+.
Comparteixo
- Feu clic per enviar un enllaç per correu electrònic a un amic (S'obre en una nova finestra)
- Feu clic per compartir al Twitter (S'obre en una nova finestra)
- Fes clic per compartir al Linkedin (S'obre en una nova finestra)
- Feu clic per compartir al Facebook (S'obre en una nova finestra)
- Feu clic per compartir al Pinterest (S'obre en una nova finestra)
- Feu clic per compartir al Pocket (S'obre en una nova finestra)
- Feu clic per compartir al WhatsApp (S'obre en una nova finestra)
Relacionats
19 oct. 2014 / grecolons / 0
Categories: Personal branding
Etiquetes: futbol i marca personal, parlar de política futbol o religio, política i marca personal, religió i marca personal
Quant de temps necessito per gestionar la meva marca personal? Què prioritzem, marca o producte?
Vols seguir el blog?

Tot deixa marca.
Ho reconec, a la sang porto ADN publicitari. Tot i que després de 25 anys en agències de publicitat em vaig adonar que la meva passió és el branding ... aplicat a les persones.
Des de 2005 sóc consultor estratègic de personal branding i des de 2010 ho sóc de Soymimarca, companyia de la qual sóc cofundador i consultor.
Gairebé tot el que sé de branding ho he après en agències com Tiempo BBDO, J. Walter Thompson, Bassat Ogilvy, Saatchi & Saatchi, Altraforma, TVLowCost i la meva Lateral Consulting.
Tinc l'honor de ser soci a Integra Personal BrandingMèxic