-
Qui diu que un currículum no pot ser emocional?
La globalització i l’estandardització generalitzada han fet possible que tots els currícula del món siguin iguals, gairebé clònics. Estem envoltats de webs, consultors, normatives que diuen com ha d’estar redactat un currículum. És curiós, gairebé totes coincideixen en tot. Les dates en ordre de més recent a més antiga, sense excessives dades personals, redactats en 3 ª persona …
La gran conclusió és que avui, un currículum és una cosa francament avorrit, fred i impersonal. I la pregunta és: estem segurs que és així com ens volen veure?.
Deixeu-me que us proposi una altra manera de fer. Per començar, Per què no en vídeo?. Siguem sincers, en paper no sé com ets, quin timbre de veu tens, quina cara tens …
Més coses, per què no un currículum amb una mica d’història? Una mena de relat. No sé a vosaltres, però a mi m’interessa molt saber per què algú es decideix per una o una altra carrera, una o altra professió. Quin és el detonant?. Això diu molt de les persones. Així aconseguiríem currícula exclusius, únics, personals.
Com a mostra, un botó. Aquí us deixo la meva detonant:
Jo em vaig decidir per la publicitat als 14 anys. Llavors Paco, un tipus vestit de hippy amb una supermoto venia sovint a casa a buscar la seva núvia-la meva tieta Elena-. Era l’any 1975, i aquest look tan extrem, la moto, la rossa, el glamur … em va cridar poderosament l’atenció. Anava contra tot allò establert, trencava els codis de l’època, era transgressor. Li vaig preguntar a la meva tieta en què treballava el seu xicot. “Fa anuncis”, va dir “treballa en una agència de publicitat”. Als dos anys, quan vaig complir 16, vaig fer el meu primer stage de pràctiques a l’agència de la qual Paco era Director Creatiu. Ara sóc publicitari, i des de llavors he treballat sempre en l’entorn de la comunicació. Potser us pregunteu què ha estat de Paco. Un altre dia us ho explico (ho juro).
Comparteixo
- Click to email a link to a friend (Opens in new window)
- Click to share on Twitter (Opens in new window)
- Click to share on LinkedIn (Opens in new window)
- Click to share on Facebook (Opens in new window)
- Click to share on Pinterest (Opens in new window)
- Click to share on Pocket (Opens in new window)
- Click to share on WhatsApp (Opens in new window)
Related
15 juny 2010 / guillemrecolons / 0
Categories: Storytelling @ca
Etiquetes: consultors en personal branding, currículum impersonal @ca, CV aburrit, CV emocional, CV fred, detonant, especial @ca @ca, especial Cat, estandarització, globalització, globalización @ca, Guillem Recolons @ca, lateral consulting @ca, marca personal @ca, Paco @ca, Personal branding @ca, Qui diu que un currículum no pot ser emocional?, Recolons @ca, relat al CV, Storytelling @ca, Un CV amb història
No és la quantitat de contactes, és la forma de interactuar amb ells Consells per sobreviure a LinkedIn
Vols seguir el blog?

Tot deixa marca.
Ho reconec, a la sang porto ADN publicitari. Tot i que després de 25 anys en agències de publicitat em vaig adonar que la meva passió és el branding ... aplicat a les persones.
Des de 2005 sóc consultor estratègic de personal branding i des de 2010 ho sóc de Soymimarca, companyia de la qual sóc cofundador i consultor.
Gairebé tot el que sé de branding ho he après en agències com Tiempo BBDO, J. Walter Thompson, Bassat Ogilvy, Saatchi & Saatchi, Altraforma, TVLowCost i la meva Lateral Consulting.
Tinc l'honor de ser soci a Integra Personal BrandingMèxic